|
Els
Personatges Curiosa, sorprenent i interessant, ha sigut la coincidència,
que el que inicialment ens vam proposar amb la mera intenció de dignificar
estos "assistents" a les nostres processons de Setmana Santa, ha sigut
motiu perquè les persones que poden donar llum al perquè d'estos personatges
en la nostra Setmana Santa, s'interessen per aportar-nos els seus coneixements. Aixina, serà este, un capitule que anirem incrementant
conforme se avance en el que ens pot ajudar a reconstruir el quefer de la
Confraria en els seus més de 425 anys. No obstant això, en el nostre anime de donar a conéixer
els "personatges", que s'adherixen a les nostres processons, haurem de
fer 2 grups, els que reglamentàriament tenen els seus llocs assignats (indicatiu
que s'ha comptat amb la seua participació institucionalitzada) i els que naixen
d'una devoció popular com són els, "els Naçarenos", "
Magdalenes", "Doloroses", " Samaritanes", "
Caporruchets", que són xiquetes, xiquets o jóvens, que a través de la
seua indumentària i complements, s'identifiquen amb les imatges que precedixen
en la processó. Reprenent el que va ser la nostra intenció primera, cal
fer menció a què la desinteressada implicació en les nostres processons
d'unes quantes persones que van acceptar el repte que suposava "trencar"
amb la immerescuda fama donada als personatges representats, han aconseguit no
ja només que es dignifique la seua presència, sinó que el seu pas suposa
motiu de respecte al crear l'adequat clima de veneració de la desfilada
processional. A tots ells Gràcies.
" Les tres Marías, ... Sant Joan amb la
Palma,... les Verónicas,... els Sayons. ", esta és la crida pública
que proclama el secretari de la Confraria i que servix per a intercalar als
nostres "personatges" al mig de la processó. Encara a falta de no oferir mes descripcions sobre cada
u d'estos grups, si volem representar gràficament els mateixos, perquè
successivament puguem oferir articles que complementen este apartat. Transcrivim el següent articule com a part inicial d'un
mas detallat estudi. El Misteri de la Passió de Llíria Per Luis Peiró Zarzo Capellà de María, Mare de l'Església de Llíria Fa dos anys, vaig participar per primera vegada, com a
sacerdot, en els actes de la Setmana Santa de Llíria. Va cridar poderosament la
meua atenció, especialment la figura de Sant Joan Evangelista amb la palma, en
la Processó del Sant Enterrament. Sempre que puc, assistisc a Elx, a les representacions
del "Misteri D'EIx". Crec que, per la qual cosa he vist a Llíria i a Elx, es
pot pensar que en la nostra Ciutat tindria lloc el Dijous i Divendres Sant la
Representació Sacra de la Passió i Mort de Jesús, fins que en el Concili de
Trento (1545), es van prohibir estes Funcions Litúrgiques en l'interior dels
temples. L'únic Drama Sacre representat dins d'una església que
ha sobreviscut en tot el món cristià, fins hui, a pesar dels decrets
Tridentinos és el Drama Assumpcionista Elxà, que té lloc en la basílica de
La Mare de Déu De l'Assumpció d'Elx, els dies 14 i 15 d'agost. Hi ha documents
escrits que proven la seua antiguitat almenys des de 1370. El papa Urbà VIII,
va promulgar la Butla en 1632, per la qual s'autoritzava la continuïtat de la
representació. El Teatre Litúrgic dins dels temples, especialment des
de l'Edat Mitjana fins al Concili de Trento era un fet que es repetia al llarg
de l'any en les festivitats del Senyor, de la Mare de Déu, -d'ací el seu nom:
"Misteri"- i en les festes dels Santos. A manera d'exemples podem citar: -Es conserven els texts de les representacions que es
realitzaven en la catedral de València, Tarragona, Santa Maria d'Estany i Elx. -En la catedral de València, tenien lloc
Representacions Sacres en Nadal. -A Sagunt, abans d'iniciar la Processó del Sant
Enterrament de Jesús, es desenrotlla el "Desenclavament". La Imatge
de Jesús Crucificat, té els braços articulats, i el Sacerdot i els que li
assistixen procedixen a desenclavar, baixar de la creu i col·locar en el
sepulcre el cadàver de Crist. (Molt probablement és el vestigi que queda d'una
antiga escenificació sacra.) També allí hi ha la Confraria de la Sang, que és
qui assumix l'organització dels actes de la Setmana Santa. -Lucas Fernández (Salamanca 1474-1542), és conegut en
la Literatura Espanyola per les seues obres de teatre sacre: Auto del Nascímiento,
Auto de la Passió, etc. -Conservem escampats per tota la Comunitat Valenciana
elements escènics que són indicis clars de Teatre Sacre: La Carchofa de Silla
o d'Aldaia, la Taronja de Morella, l'Angelot de la corda d'Alfarrasí, l'Angelet
d'I´aguila de Cocentaina... -Esta molt arrelada a València el costum de representar
els miracles de Sant Vicent Ferrer, encara que són a l'aire lliure i l'escenari
s'anomena "Altar". -Calderón de la Barca, és l'autor de diversos
"Autos Sacramentals. ORIGE DEL TEATRE SACRE En l'actualitat, quan es fa la lectura solemne de la
Passió, es reserven les paraules de Jesús al sacerdot; el narrador i el poble
poden ser llegits per seglars, hòmens o dones. No obstant, abans de la Reforma Litúrgica del Concili
Vaticà II, el Prevere i dos Diaques, proclamaven cantant el "Passio".
On açò no era possible ho llegia o cantava només el Sacerdot. En l'Edat Mitjana, esta forma quasi escènica de la
proclamació de l'Evangeli, va donar orige al gènere teatral del
"Drama-Sacro-Lírico". Com a retaules vivents, com a complement de la litúrgia
i sobretot com a catequesi, van sorgir les Representacions Sacres, els "Misteris",
les Autos sacramentals etc. Per documentació provada, i atenint-nos especialment al
Misteri d'Elx, únic que ha sobreviscut fins hui, tots ells van tindre unes
característiques semblants. -El paper del narrador, ho van suplir els gests i
moviments dels actors i els efectes escènics. -El paper de Sinagoga o Poble, es va desplegar en
varietat de personatges: Maria, Juan, apòstols, Anás, Pilatos, José
d'Arimatea, Nicodem, etc. -Els papers de Jesús, Sant Pere, Ángeles, La
Trinidad.. continuaven reservats a sacerdots. A Elx, Pedro, El Ángel Major, i el Pare Etern els
encarnen encara hui sacerdots. -Es van afegir al text de l'Evangeli escenes producte de
la religiositat popular o dels Evangelis Apòcrifs, o dels costums locals. -Tots els actors dels Misteris, són barons, ja que
l'orige és la Litúrgia, i en aquells temps els ministres de l'Altar eren només
barons. María i les Marías són xiquets en el Misteri d'Elx. -Tot el text es canta com es cantava l'Evangeli. El cant
era el mode de fer-se sentir sense l'ajuda de les nostres megafonies. Els "Misteris"
amb raó es diu que van ser els precursors de l'Òpera. Són un Drama Líric. -Per l'excessiva duració, se solien representar en dos
actes: La Vespra i la Festa. -En un moment de la representació, el personatge
principal és substituït per una Imatge Sagrada que fa les vegades d'actor
protagonista. A Elx, el xiquet que fas les vegades de Maria, és substituït en
el moment de la dormición de la Verge per la Imatge Jacent De l'Assumpció, a
la que es venera, s'encensa i es besa diverses vegades en escena. En la Passió,
el sacerdot que representava a Crist fins al moment de la crucifixió, havia de
ser substituït per una Imatge de Crist, objecte de devoció popular. -L'escenari no es reduïx a l'estrada o "cadafal"
instal·lat al mig del temple. Els actors no utilitzen la sagristia com a
camerino, es visten per a la posada en escena en una ermita pròxima, i desfilen
pels carrers, agrupats, fins a l'Església a què accedixen per la porta
principal. I sobretot en l'Enterrament de Maria o de Crist convertixen els
carrers de la ciutat en els carrers de Jerusalem. -Tots i cada una dels elements teatrals; música, text,
gests, cerimònies, etc., estan establits fins en els més mínims detalls, en
un "Llibret", anomenat "Consueta", que el Mestre de Capilla,
màxim responsable de la representació, fa que s'observen escrupolosament. -Al ser els Misteris complements de la litúrgia que era
en llatí, i per ser catequesi per al poble senzill, la llengua que utilitzen és
la vernacla. El Misteri Elx és en valencià. -Els actors no són professionals. Són gents del poble.
-L'acte el presidix el Rector o el seu delegat des de la
Seu, revestit amb els ornaments litúrgics. S'encenen les ciris en el presbiteri
com per a la missa. POSSIBLES VESTIGIS EN LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT
DE LLÍRIA D'UNA REPRESENTACIÓ SACRA ENTORN DE LA PASSIÓ I MORT DE JESUCRIST El seguici que acompanya al Sepulcre de Crist en la
Processó de l'Enterrament de Llíria, ben podria ser el que, després dels
decrets del Concili de Trento, el poble cristià va voler conservar com més
representatiu i memorable del que havien vist tantes vegades escenificat en la
seua Església. Crec com a observador, doncs investigador no ho sóc,
que si algun elxà fa una visita a Llíria en Setmana Santa, el nostre Sant Joan
Evangelista amb la palma, darrere del Sepulcre, el recordarà immediatament el
Sant Joan del Misteri. Coincidència?. Pense que el nostre Sant Joan és un
vestigi clar d'una Representació Litúrgica basada en la Passió i Mort de
Crist. Són com un calc l'un de l'altre. L'única diferència que existix és el lloc que ocupen
en la processó: A Elx, Sant Joan camina amb la palma davant del seguici en
l'Enterrament de Maria. A Llíria va darrere del Sepulcre de Crist. Esta diferència, no obstant és molt lògica. En el
Sepeli de Maria estan presents tots els apòstols, i la presidència darrere del
Cos de María l'ostenta Sant Pere revestit amb ornaments sacerdotals, capa
pluvial, i dos grans claus en la mà. En el cas de Jesús, els apòstols es van
dispersar tots, excepte Sant Joan que va romandre al costat de la Cruz i al
costat de María fins al final. Per això és ell qui a Llíria va darrere del
cadàver de Jesús presidint l'acte. La palma en mans d'abdós Juanes és comú a Llíria i a
Elx. Encara que l'argument és distint a Elx i a Llíria, en el fons són el
mateix: La Passió és la Pasqua de Jesús i l'Asunción és la Pasqua de Maria.
La palmera, cultiu típic d'Elx, s'alça cap al cel des de ressecs arenals
simbolitzant la Vida, la Immortalitat de María, en mans del Sant Joan de Llíria
és el signe que anuncia la pròxima Resurrecció de Crist. També a Llíria com a Elx, les "Marías"
acompanyen a Jesús o a Maria en els últims dies de les seues vides mortals i
fins a les seues sepultures. A Elx són Maria Salomé i María la de Santiago,
les companyes de la Verge. Tal com desfilen a Llíria són com un enigma, pel número
dividit en dos grups, per la indumentària i l'anonimat. Un dels grups serien
com a Elx la Mare de Jesús, la de Salomé i la de Santiago. L'altre grup són
potser les "Piadoses dones de Jerusalem", que haurien pres part en la
representació i per això desfilen després en el seguici processional? El vel negre que cobrix el rostre de les "Marías"
afavorix el secret quant a la seua identificació. Mes allà de la tradició,
podria estar tot açò motivat pel fet que les xiquetes actuals estarien
substituint en la processó a actors que van haver de ser xiquets?. Les uncions amb cotó perfumat de les llagues del cadàver
de Jesús són un element de molt d'efecte en el Drama Sacre. Ens recorden a
altres personatges que van participar en el davallament de Crist i en el seu
enterrament. Cobrir el Cos Mort de Crist amb un llenç blanc és un altre moment
d'emoció escènica impressionant. Crec que un treball rigorós d'investigació en arxius i
biblioteques donaria un poc de llum sobre esta hipòtesi, per a mon més que
probable, de l'existència en la història cristiana del nostre poble, d'una
Dramatització Sacra, antiquísima, de la Passió i Mort del nostre Salvador.
|
