|
JESUS
NATZARÉ "EL
NAÇARENO" En el document-inventari dels efectes saquejats, es detalla: "El paso de la Calle de la Amargura, Jesús Nazareno, ejecutada en
el año 1826, por su Cofradía. Sus lujosas andas fueron labradas en 1929 y su
coste, 3.650 pts.". La que venera actualment la Confraria de la Sang, és una talla en fusta policromada per a vestir, de tamany natural. El senyor Carmelo Vicent, va ser el seu escultor, i va ser realitzada per un cost de 8.000 ptes, segons es fa constar al costat de l'esbós firmat per este artista. Va ser donada a la Confraria pel senyor Manuel Sornosa Collado. "El Cofrade Don Manuel Sornosa collado, depositario que fue de la
Cofradía durante varias años, ..., en unión de su esposa la virtuosa señora
Doña Elvira Sornosa que sienten viva emoción por esta Cofradía, se comprometió
a construir la Imagen de Jesús Nazareno con su traje para donarlo a la misma si
aquella sufraga su correspondiente anda". Posteriorment a l'oferiment del senyor Manuel, van sorgir discrepàncies al si dels Confrares, a l'oferir-se una persona a sufragar esta mateixa Imatge. Després de diverses propostes, es va decidir que el Sr. Sornosa, que va ser el primer en oferir-se i que ja tènia avançat el seu tracte amb l'escultor, fóra el que sufragara la Imatge de Jesús Natzaré. Esta imatge, és passejada a coll per 12 , en les processons del Stmo. Crist de la Sang el Dijous Sant, i el Divendres Sant en la del Sant Enterrament. És la imatge que forma en 6 lloc en les processons de la Confraria de la Stma. Sang, i també acompanya a la Mare de Déu dels Dolores en la processó matinal del Divendres Sant. El seu actual "anda", va ser reconstruida l'any1948 pel senyor Francisco Sambonet, seguint el mateix model de què es destruïsc en el 1936, i que amb gran esforç havia costejat la Confraria a finals dels anys 20. Complint el compromís adquirit amb el senyor Manuel Sornosa, per aportacions de multitud de Ciutadans de Llíria, Confrares o nò, se finança el "anda" Jesús Natzaré, es venerava en l'Església de la Stma. Sang, en la fornícula que tènia disposada en la segona capella del lateral esquerre. "Deixeu pas, deixeu pas als reus!", cridaven els soldats romans entre blasfèmies i espentes, colpejant a la multitud que s'amuntonava en els estrets carrers de Jerusalem per a vore a aquell condemnat a mort que arrossegava la seua creu fins al lloc de la seua execució en aquell primer Divendres Sant de la Història. Ara nosaltres en els nostres carrers, repetim aquell tràgic passeig de Jesús, consagrat per la pietat i el silenci, quan apareix la beneita imatge de Jesús Natzaré, precedida per la gràcia i tendresa dels xiquets natzarens amb els seus cruilletes de joguet. És esta imatge del Natzaré potser la més comuna de totes les Setmanes Santes d'Espanya. Cobert amb túnica domicili de vellut i brodats en or en les mànegues i el vol inferior, cenyida la cintura amb un cíngulo daurat rematat en borles. El seu cap porta corona d'espines sobre la seua llarga cabellera de natzaré i unes ràfegues daurades ens recorden la seua condició de Déu. Un cordó daurat amb borles rodeja el seu coll, trasunto del soga amb què els soldats tirarien d'ell cruelment. El seu rostre és prou, però no turmentat ni tràgic. Este el nostre Jesús Natzaré pareix un home que ha acceptat serenament el patiment, que coneix el seu destí fatal i ho acata amb serena actitud i que pareix reconfortat perquè sap que tot este patiment no és erm. Les mans d'este Jesús natzaré agarren una creu el pes de la qual cau sobre els seus muscles. Les seues mans pareixen no fer força per a agarrar la fusta, sinó palparlo, acariciar-lo. El seu cap aclaparat –el front lleument perlat de gotes de sang- pareix suaument decantada com per a enviar la mirada cap als confrares i fills de Llíria que s'amuntonen en les voreres. Els seus peus nus queden quasi ocults perquè un bosc de clavells rojos i morats lliris que Llíria ha col·locat amb amor com un cascavell. Estos peus nus recorden –a pesar de la bella túnica amb què la devoció popular lo ha vestit- la despossessió total, la nuesa radical que Jesús s'enfronta a la mort. Quan engrunsat en les camines per l'espenta dels portants –amb tendresa de mare bressolant al seu fill-, endevinara de seguida on camina. Marxa, naturalment, cap al Calvari.
|
