"Cofradía de la Sang"      Llíria

SANTÍSSIM CRIST DE LA SANG

" EL CRISTO DE LA SANG "

Imatgen a la que ha quedat històricament lligada la Confraria, i que es desconeix des que moment se prenc com titular de la mateixa, si bé és " Confraria de la Sang de Ntro. Senyor Jesucrist ", i al Crist, se li denomina com "el" de la Sang.

Errors històrics a banda, segons la tradició popular, ja l'any 1.410, va ser portat en pregària a les fonts o brolladors, denominats posteriorment de Sant Vicent. És lògic, que s'estiguera parlant d'un " Crist ", però no el que posteriorment es denomina de la Sang, perquè la Confraria té el seu data en 1.574 i s'arreplega la citació 164 anys abans.

Esta dada "tradicional", només ens ha de situar que és tant el fervor que se li professa, que es vol unir amb les primeres dades històriques que es coneixen de la visita de Sant Vicent Ferrer, per a ressaltar la importància que de sempre ha tingut la "Sang" en la Ciutat de Llíria.

Podríem aventurar-nos a datar al " Crist " com de la " Sang ", ja que ha presidit l'Església de la Sang possiblement des del segle XVI, perquè ja se cita en acta del Consell del 22 d'Abril de 1647 , que " Siendo justicia Jaime Aragó, determinaron hacer el retablo del Altar del SSmº Cristo, cuya imagen se havia bajado de la iglesia antigua, grabando en el remate de dicho retablo las armas o escudo de la Villa". Així ha d'entendre's, ja que en nombrosos documents que fan referència a romerías, rogatives o processons, els cronistes usen la següent expressió: " Es baixa el SSmº Cristo de la Sanch ".

Tampoc anem ara, ha realitzar un detall històric de la denominació de la imatge, si bé és cert, que el "Crist de la Sang", només ha sigut, fins a temps molt recents, la imatge que únicament podia i havia de ser portada pel Clavari de cada any, en la processó del Dijous Sant, fet que es manté, i només es permet el portar el Crist a altres Confrares, en el Viacrucis que des de mitjans els 70 es ve celebrant. Només podia ser ajudat, si el permetia, i exclusivament en els trams entre les Esglésies, pels dos primers Majorals. Si esta circumstància no és prou per a ajudar a entendre la reverència para amb esta imatge, afegirem, que el càrrec o titule de Clavari, és únicament en una ocasió i per a tota la vida, sent elegit per sorteig i no podent-se demorar el seu torn, encara que pogueren concórrer circumstàncies tan lamentables com puga ser-ho una malaltia.

Així mateix, la seua reproducció sobre la creu de la passió, és el distintiu de la Confraria, i és entregat per "sorteig" en els actes que celebra la Confraria.

Com es fa referència en el paràgraf anterior, el Crist, imatge acanada a la Cruz, és portat dreçat amb la sola ajuda d'un corretjam per a oferir-li un mínim suport, en la processó del dijous Sant pel Clavari.

Esta imagen, fue reconstruida por Don José Mª Ponsoda Bravo en el año 1.940, manteniendo la cabeza y aureola del "Cristo" anterior.

" Y llegamos a la madrugada del 27 de julio del año 1.936, en que las llamas de la hoguera revolucionaria queman cuanto de valor y arte existe en la Iglesia de la Sangre ".

" A la amanecida, cuando el fuego aún trepita devorador frente a la puerta llamada antiguamente de los hombres, la señorita Remedios Bataller Enguidanos, recogía la cabeza y aureola del Smº. Cristo. "

" Terminada la guerra, el 9 de agosto de 1.939, por don Jaime Peguero, Agente del Servicio Militar de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, se hizo entrega a la Cofradía en la persona de su Secretario don Manuel Lizondo, y en presencia del Alcalde Presidente de la Gestora Municipal, don Francisco Arquer Guasch, de la Cabeza del Cristo y su aureola, depositadas en poder de doña Remedio Enguidanos Feltrer."

" En el año 1.940, se encargo al escultor valenciano don José María Ponsoda Bravo, la restauración del Smº Cristo de la Sangre, utilizando la cabeza y aureola y ajustándose a una fotografía que del antiguo, le agencio la Cofradía; trabajo que realizo el dicho escultor por precio de tres mil pesetas."

" La entrada en Liria de la nueva imagen, se efectúo el 16 de marzo de 1.940, si bien la oficial y solemne, fue el 19 del mismo mes y año, reanudando si más de quinientos años de tradición e historia religiosas, interrumpidas por solo ocho años: cinco de República y tres de guerra. "

A la Sang de Jesucrist ¡ És l'aclamació que se sent al mig d'un silenci que es pot tallar amb un ganivet en la processó del Dijous a la nit o en la del Sant Enterrament del divendres Sant. És un moment privilegiat i màgic: en les ombres de la nit, il·luminades pels ciris i els hacassos dels confrares, el silenci trencat només pel so llunyà de les bandes de música, la veu que crida demanant un donatiu: A la Sang de Jesucrist És tot una consigna. Acudiu tots, cristianes i cristians de Llíria a l'amor de Jesucrist, deixa-vos embriagar per la Sang de Crist.

Quan contemplem esta beneita imatge que Llíria guarda com un tresor des d'immemorables anys, la fe del nostre cor ix disparada com una fletxa fins al mateix cor de Déu: tal és la tendresa, la fidelitat, la confiança que desperten l'harmoniosa forma d'este Hombre-Dios crucificat. El seu cos nu, la levitat de les fustes de la creu en què està clavat pareix fer "levitar el seu cos; el seu cap suaument caiguda cap al muscle dret, el seu semblant dolç i seré, no pareix el d'un home ajusticiat sinó el d'un home que es confia serenament al son. Tot inclina a la pietat i al fervor, a commoure el cor mes dur i fred.

SANTÍSSIM CRIST DE LA SANG

" EL CRISTO DE LA SANG "

Imagen a la que ha quedat històricament lligada la Confraria, i que es desconeix des que moment se prenc com titular de la mateixa, si bé és " Confraria de la Sang de Ntro. Senyor Jesucrist ", i al Crist, se li denomina com "el" de la Sang.

Errors històrics a banda, segons la tradició popular, ja l'any 1.410, va ser portat en pregària a les fonts o brolladors, denominats posteriorment de Sant Vicent. És lògic, que s'estiguera parlant d'un " Crist ", però no el que posteriorment es denomina de la Sang, perquè la Confraria té el seu data en 1.574 i s'arreplega la citació 164 anys abans.

Esta dada "tradicional", només ens ha de situar que és tant el fervor que se li professa, que es vol unir amb les primeres dades històriques que es coneixen de la visita de Sant Vicent Ferrer, per a ressaltar la importància que de sempre ha tingut la "Sang" en la Ciutat de Llíria.

Podríem aventurar-nos a datar al " Crist " com de la " Sang ", ja que ha presidit l'Església de la Sang possiblement des del segle XVI, perquè ja se cita en acta del Consell del 22 d'Abril de 1647 , que " Siendo justicia Jaime Aragó, determinaron hacer el retablo del Altar del SSmº Cristo, cuya imagen se havia bajado de la iglesia antigua, grabando en el remate de dicho retablo las armas o escudo de la Villa". Així ha d'entendre's, ja que en nombrosos documents que fan referència a romerías, rogatives o processons, els cronistes usen la següent expressió: " Es baixa el SSmº Cristo de la Sanch ".

Tampoc anem ara, ha realitzar un detall històric de la denominació de la imatge, si bé és cert, que el "Crist de la Sang", només ha sigut, fins a temps molt recents, la imatge que únicament podia i havia de ser portada pel Clavari de cada any, en la processó del Dijous Sant, fet que es manté, i només es permet el portar el Crist a altres Confrares, en el Viacrucis que des de mitjans els 70 es ve celebrant. Només podia ser ajudat, si el permetia, i exclusivament en els trams entre les Esglésies, pels dos primers Majorals. Si esta circumstància no és prou per a ajudar a entendre la reverència para amb esta imatge, afegirem, que el càrrec o titule de Clavari, és únicament en una ocasió i per a tota la vida, sent elegit per sorteig i no podent-se demorar el seu torn, encara que pogueren concórrer circumstàncies tan lamentables com puga ser-ho una malaltia.

Així mateix, la seua reproducció sobre la creu de la passió, és el distintiu de la Confraria, i és entregat per "sorteig" en els actes que celebra la Confraria.

Com es fa referència en el paràgraf anterior, el Crist, imatge acanada a la Cruz, és portat dreçat amb la sola ajuda d'un corretjam per a oferir-li un mínim suport, en la processó del dijous Sant pel Clavari.

Esta imagen, fue reconstruida por Don José Mª Ponsoda Bravo en el año 1.940, manteniendo la cabeza y aureola del "Cristo" anterior.

" Y llegamos a la madrugada del 27 de julio del año 1.936, en que las llamas de la hoguera revolucionaria queman cuanto de valor y arte existe en la Iglesia de la Sangre ".

" A la amanecida, cuando el fuego aún trepita devorador frente a la puerta llamada antiguamente de los hombres, la señorita Remedios Bataller Enguidanos, recogía la cabeza y aureola del Smº. Cristo. "

" Terminada la guerra, el 9 de agosto de 1.939, por don Jaime Peguero, Agente del Servicio Militar de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional, se hizo entrega a la Cofradía en la persona de su Secretario don Manuel Lizondo, y en presencia del Alcalde Presidente de la Gestora Municipal, don Francisco Arquer Guasch, de la Cabeza del Cristo y su aureola, depositadas en poder de doña Remedio Enguidanos Feltrer."

" En el año 1.940, se encargo al escultor valenciano don José María Ponsoda Bravo, la restauración del Smº Cristo de la Sangre, utilizando la cabeza y aureola y ajustándose a una fotografía que del antiguo, le agencio la Cofradía; trabajo que realizo el dicho escultor por precio de tres mil pesetas."

" La entrada en Liria de la nueva imagen, se efectúo el 16 de marzo de 1.940, si bien la oficial y solemne, fue el 19 del mismo mes y año, reanudando si más de quinientos años de tradición e historia religiosas, interrumpidas por solo ocho años: cinco de República y tres de guerra. "

A la Sang de Jesucrist ¡ És l'aclamació que se sent al mig d'un silenci que es pot tallar amb un ganivet en la processó del Dijous a la nit o en la del Sant Enterrament del divendres Sant. És un moment privilegiat i màgic: en les ombres de la nit, il·luminades pels ciris i els hacassos dels confrares, el silenci trencat només pel so llunyà de les bandes de música, la veu que crida demanant un donatiu: A la Sang de Jesucrist És tot una consigna. Acudiu tots, cristianes i cristians de Llíria a l'amor de Jesucrist, deixa-vos embriagar per la Sang de Crist.

Quan contemplem esta beneita imatge que Llíria guarda com un tresor des d'immemorables anys, la fe del nostre cor ix disparada com una fletxa fins al mateix cor de Déu: tal és la tendresa, la fidelitat, la confiança que desperten l'harmoniosa forma d'este Hombre-Dios crucificat. El seu cos nu, la levitat de les fustes de la creu en què està clavat pareix fer "levitar el seu cos; el seu cap suaument caiguda cap al muscle dret, el seu semblant dolç i seré, no pareix el d'un home ajusticiat sinó el d'un home que es confia serenament al son. Tot inclina a la pietat i al fervor, a commoure el cor mes dur i fred.