|
La
Imatgeria de
la Confraria
de la Stma. Sang de Ntre. Senyor Jesucrist Llíria Davant
de la reobertura de l'Església de la Sang, Monument Nacional
No és intenció d'este escrit, fer una valoració artística ni
tan sols històrica de les Imatges de la Confraria de la Stma. Sang, tan
sols recopilar dades que puguen donar a conéixer qual va ser el sentir dels
nostres antecessors respecte a este bé cultural, religiós i popular, llegat
per a la seua continuïtat.
Ací, s'entremesclen ressenyes històriques, dades tècniques i imatges
gràfiques, amb la intenció de situar-nos prop del que representa per als
membres de la Confraria de la Stma. Sang i el poble de Llíria, este Patrimoni
Cultural que els nostres antecessors van acumular i amb els que estem obligats a
procurar pel seu millor manteniment i transmissió als nostres hereus.
Ja que no es pot donar mes valor al que ja el que de per si ja ho té,
ens limitarem a difondre-ho i donar-ho a conéixer.
Si bé la imatgeria presenta una de les facetes artístiques i culturals
de major atracció per als estudiosos, també ho és per al poble, que a través
de les imatges recreen la devoció o admiració per la situació que ens
representen.
Com a signe extern del sentir espiritual d'un poble, la imatgeria
religiosa, ha sigut sempre molt important, tant en escenes com en el del seu
valor artístic. Referent a les imatges de la Confraria de la Stma. Sang, he
d'assenyalar que si no van tindre o tenen un valor artístic de primera
magnitud, si que se li ha de reconéixer i respectar el gran valor que Llíria
els atorga a causa de la devoció purificada pels membres de la mas de quatre
vegades centenària Confraria de la Stma. Sang de Ntro. Senyor Jesucrist.
D'altra banda, cal fer notar que des de temps immemorials, la Confraria
de la Stma. Sang, ha sigut punt de referència de totes les vicissituds que han
passat per l'antiga església de Santa Maria o des de mitjans del segle XVII,
església de la Sang, ja que des de la seua fundació, sempre ha tingut la seua
seu en este edifici.
Servint-me de frases i pensaments de persones molt més doctes en estes
matèries, vull transcriure algunes línies del “Propòsit” que ens va
escriure el senyor. Luis Martí Ferrando i també del "Prologue" que
tan encertadament es digna trasmetirnos el senyor Pascual Berenguer, estos dos
textos del Llibre " Crónica de la Iglesia de Santa María o de la Sangre de
Liria”.
Deia Don Luis,
"Llíria - Liria y tambien Edeta, caput et sedes edetanorum, cap y
casal dels edetans, tribu entre los ríos Segura y Ebro delimitada -, es una
ciudad antigua, hecha de apretada historia y de atrayente personalidad. Sus raíces
húndense en los estratos más soterraños del historial levantino. Como
acertadamente ha escrito un autor moderno: "Lliria ha estat pedra
fonamental del Regne de Valencia".
Esta ciudad antañona, detenida en el tiempo y varada en sus recuerdos,
se desborda hoy en bloques de modernas edficaciones, que van marcando las
andaduras de su crecimiento. Pero este crecimiento desbordante, la
despersonaliza, la despoja de su rancio sabor y abolengo y la funde y confunde
en el denominador común de tantas modernas ciudades uniformizadas, únicamente
diferenciables por el nombre que las nomina.
Un pueblo, se ha dicho, es un patrimonio de recuerdos comunes y un
programa de acción
comunitaria para el mañana. Que en ese programa para el futuro, misión primera
es la de conservar sin daño y sin mengua el legado histórico y artístico.
Contínua El senyor Luis amb el seu “Propòsit", i després de
descriure el llegat artístic dels nostres avantpassats, i ressenyar la dada
fundacional de la nostra Confraria en 1.574, conclou amb els següents
pensaments:
"Esta publicación no pretende ser otra cosa que lo que el titulo
reza: "Crónica de la Iglesia de Santa Maria o de la Sangre de Liria",
con un clásico y confiado regusto a narración sencilla, cimentada en los
documentos existentes en los Archivos históricos de Valencia y de nuestra
Ciudad. Si, nuestra Crónica se limita a dejar hablar a los testigos, a los
documentos, a las fotograflas, a los comentaristas.
Y sale a luz pública con la ilusionada esperanza de que sirva de acicate
a otros coetáneos que con su esforzado saber pueden contribuir ventajosamente
al mejor conocimiento de nuestro legado artístico y de nuestro quehacer histórico.
No olvidemos aquello de que todos hacemos historia: nosotros la
actualizamos ahora; otros la han realizado antes. Conozcamos la historia de
nuestros antepasados para orientar con provecho la presente.
Liria y septiembre de 1.973. Luis Martí Ferrando
Cronista Oficial de Liria”
Mereixeria la pena, transcriure íntegrament el pròleg amb què el
senyor Pascual Berenguer ens delecte i dedique al senyor Luis, però a força de
ser concís, extractara:
"Pudiera creerse que los pueblos, con la virtud colectiva de la fe,
no son realistas, carecen de condiciones para ser prácticos en sus empresas y
realizaciones. No es así. La verdad es, que la Fe es una virtud principal, y de
tal modo operante, que modela o conforma las gentes, haciéndolas entre otras
cosas, más consecuentes, más eficaces, pues la llama de su fe las hace no
decaer ni desmayar ante las dficultades o contratiempos.
Mas otra virtud que alienta a los hombres de fe, y que como el puente que
liga pasado y futuro, es el amor a lo tradicional,el querer y apreciar lo que
hicieron aquellos antecesores nuestros haciendo posible la realidad actual, pues
los cimientos fueron obra de aquellos, y sin los cimientos no hay obra posible.
Mas he aqui, que siempre la Fe esta presente. Un hijo de Liria -refiriéndose
a Don Luis- hoy, se
esfuerza por darnos a conocer esta imagen maravillosa de la Liria de aquellos
tiempos.Empresa ardua y dificil, no solo materialmente, sino porque en nuestro
siglo, parece que otros derroteros marcan e imprimen las voluntades; desoimos la
voz del pasado, y nos choca e incluso altera el rememorar lo que fue. Fe, y muy
grande, la del autor de este libro. Fe vivisima la de la Cofradia que mantiene
vivo el amor por estas tradiciones religiosas de Liria. Y fe en sus miembros,
que no descansan y han hecho la mejor de sus ilusiones el trabajar por semejante
ideal. Valencia,
septiembre de 1.973. Pascual
Berenguer Sub-
Director de la Caja Ahorros
y Monte de Piedad de Valencia. “
Després d'estos "mandats", només cap encoratjar-nos, perquè
prenguem consciència que si els hòmens estem de pas,les decisions i obres,
queden. Per això, en este moment indubtablement Històric per a la Confraria i
l'Església de la Sang cal prendre fermes posicions respecte al manteniment de
l'Església de la Sang com a Seu de la nostra Confraria, i això, no sols a
titule "simbòlic" o "decoratiu", com que siga utilitzada
com "eixida" i "entrada" de les processons de Setmana
Santa,o que les Imatges -algunes o totes-tinguen un reduït espai en este
remodelat edifici.
Si des de sempre la Confraria i les seues imatges han pogut formar part
de la Sang, com a Església i posteriorment com a Església-Monument; si ha
sigut possible en el transcurs dels temps, la convivència o coexistència de
diferents interessos, perquè ara es pot qüestionar el que les imatges i els
seus elements complementaris com puguen ser les camines no se'ls busque i adapte
una digna ubicació?. S'ha utilitzat a la Confraria - entre altres raons perquè
l'església de la Sang, pareixia oblidada i sempre ha vingut bé que hi haguera
qui es preocupara del seu elemental manteniment-, com a element viu que
acompanyar la "història" d'este edifici, crec que no és el moment
ara que recordant que des de 1919 és Monument Nacional, sorgisquen i es
consenten desconeguts projectes que introduïsquen uns nous valors que ens facen
oblidar, ara i en el futur, que esta és la Casa de la Confraria de la Stma.
Sang de Ntro. Senyor Jesucrist.
Miguel
J. Cortés i Gil Llíria-1998.
|
